Marca:
Model:
Versió:
País Orígen:
Cavalls:
Cilindrada:
Tracció:
Any fabricació:
Any adquisició:
Relació canvi:
El Lancia Delta, llençat al mercat l’any 1.979, va tenir la difícil missió de continuar la tradició esportiva conreada durant dècades pels Lancia Aurelia, Fulvia, Stratos, 037 i Delta S4. Aquest cotxe dissenyat per Giugiaro sobre la plataforma del FIAT Ritmo va comptar inicialment motors de 75 a 100 CV. En 1.983 es va convertir en el primer Lancia a incorporar el Turbo. El seu motor va créixer fins als 2.000 c.c. i 130 CV i van arribar les mítiques sigles HF (High-Fidelity) dels seus antecessors.
El Delta HF 4WD de 1.986 de 165 CV es va beneficiar de la tracció integral. Després de l’abolició del Grup B, el Delta HF es va convertir en el cavall de batalla de Lancia per al Grup A.
En 1.987 apareix la versió HF Integrale, nous ajustos en el motor i en el turbo van elevar la seva potència fins als 185 CV. La seva estabilitat es va millorar gràcies a un creixement en l’ample de vies que va precisar un redisseny de la carrosseria i el va dotar de les seves característiques aletes eixamplades. Amb el imbatible Delta, les victòries esportives van començar a succeir-se. En 1.989 amb la incorporació de la culata de 16 vàlvules i un nou turbo Garret T3 la seva potència va créixer fins als 200 CV. Va néixer així el Delta HF Integrale 16V, amb més protagonisme a l’eix posterior i un inflat capó davanter per allotjar la nova culata.
El Delta HF Integrale Evoluzione de 1.990 va ser la versió més radical de totes. Encara que mecànicament era igual que el 16V, va ser dotat d’una major amplària de vies, nous frens i una suspensió davantera de major recorregut.
En 1.992 Lancia retira el seu equip oficial del campionat mundial de rallyes després d’haver aconseguit 6 Mundials de Constructors consecutius (1.987-1.992) i 4 Mundials de Pilots (1.987 i 1.991 Kankkunen, 1.988 i 1.989 Biasion). Lancia va comercialitzar una versió denominada HF Integrale Evoluzione 2 amb un motor catalitzat de 215 CV i un interior luxós i molt equipat destinada a competir amb els esportius premium. La segona generació del Delta arriba l’any 1.994 sense tant èxit.
A l’hora de conduir-ho, un Lancia Delta HF Integrale és tot menys tou. Quan el turbo es posa a bufar, empeny amb una violència gairebé primària. Però res s’extralimita, cadascun dels Nm està dirigit a impulsar-ho cap endavant; el Integrale és realment ràpid en recta i sobrevola les corbes amb tal soltesa que a un li posa nerviós.
Perquè no és un cotxe dòcil: ofereix al pilot tot el marge que aquest sigui capaç de tenir amb la seva perícia al volant. El xassís està ajustat per a oferir sensacions contínues i demana guerra tota l’estona, per això cal buscar el punt d’equilibri entre passió i prudència.
A més, el Lancia Delta HF Integrale frena amb el mateix ímpetu amb el qual roda. És dur de suspensions, però no massa i amb les seves cinc portes ofereix funcionalitat per a un ús diari. Encara que per descomptat gairebé ningú usarà mai les places de darrere: un Integrale no és un cotxe pensat per portar als nens al col·le, més aviat per a l’estona que queda lliure abans d’anar a buscar-los. I si tens una carretera de muntanya a prop, millor… 😉
