El Delta HF es deriva directament del GT, al qual se li han afegit alguns additaments aerodinàmics, com són l'espòiler 
sobre el sostre, les estreps sota els laterals i unes preses dinàmiques d'aire sobre el capó, que com veurem més endava
nt es mostren insuficients .

El més destacable d'aquest model són les acceleracions fulgurants, i en funció d'elles cal mesurar la resta dels
 paràmetres. Un exemple d'això el tenim en l'estabilitat, que en conjunt ens podem qualificar de molt bona, sempre 
que no es superin certs límits.

El cotxe és gairebé absolutament neutre, i només en corbes preses a una velocitat excessiva, en què la prudència 
venç el cor, si s'aixeca el peu el cotxe tendeix a marxar de morro. Aquest comportament es deu en bona part
 als pneumàtics, uns Michelin TRX As en mesura mètrica que es comporten de meravella, encara que potser siguin una 
mica escassos d'amplada, ja que aquests 170/65 ens semblen una mica justos per a un cotxe que supera la tona de pes
 i ronda els 200 km/h. Unes cobertes una mica més amples molt probablement serien més adequades.

Amb aquest canvi, és molt possible que la direcció també en sortís beneficiada, ja que encara que es tornaria
 lleugerament més dura del que ja és a vehicle aturat, a velocitats elevades es guanyaria una mica de direccionabilitat,
 ja que en la configuració actual el cotxe es mostra una mica nerviós, amb una excessiva sensibilitat tant a les 
irregularitats del terreny com als moviments del volant.